29-S a Badalona: Crònica d’una vaga general a nivell local

El passat dimecres 29 de setembre hi havia convocada una vaga general per part dels principals sindicats de l’Estat Espanyol per tal de protestar contra el nou Real Decret-Llei 10/2010 que inclou la reforma laboral proposada pel govern de Zapatero, que va entrar en vigor el passat 16 de juny. Aquesta reforma i l’elevat nombre d’aturats que hi ha actualment al país, clar indici de  la precària situació econòmica actual, indignen profundament sindicats i poble, i és per això que els primers van convocar aquesta jornada de protesta.

A Badalona, ciutat molt propera a la capital catalana i englobada dins el nucli de l’àrea metropolitana barcelonina, el seguiment d’aquesta vaga va ser relatiu. Si bé la majoria de fàbriques de la zona més industrial de la ciutat eren tancades, el sector dels serveis (en especial els comerços) sí que van obrir.

A la zona comercial del centre, nucli on es concentra un elevat nombre de botigues i establiments, es respirava un ambient de força normalitat, ja que –amb algunes excepcions- la majoria de botigues eren obertes. Hi havia detalls, però, que indicaven que hi havia alguna cosa fora del comú, com per exemple l’inusual nombre de persones passejant per la zona si tenim en compte que es tractava d’un dimecres laborable. Paradoxalment, aquestes persones que no havien anat a treballar, estaven dedicant la jornada a anar de compres.

Després d’identificar-nos com a estudiants de periodisme, pregunto per la premsa escrita a Pep Garcia, propietari d’un quiosc de la zona. Ens explica que aquell dia només hi ha hagut serveis mínims per part dels diaris: alguns, com ara el Marca o l’ABC, no han sortit, i de la resta n’ha arribat menys quantitat i amb menys pàgines, i s’han esgotat de seguida. La imatge del quiosc és, si més no, curiosa: hi ha totes les revistes, fascicles, cromos i material habitual, però la lleixa dels diaris és completament buida. Ja que parlem amb ell, li demanem l’opinió sobre la vaga i els seus motius per inclinar-se a no fer-la. “Jo no estic d’acord amb fer cap vaga – ens diu – Penso que això de les manifestacions està molt bé, però per fer-les els diumenges”.

En aquell moment se sent aldarull a la Plaça de la Vila. Un grup de piquets del sindicat Comissions Obreres (en endavant CCOO) s’ha concentrat davant una botiga i fan pressió perquè aquesta tanqui a base de xiulets i càntics. Parlem amb la piquet María Gallardo, membre activa d’aquest sindicat, i ens explica que vénen de la zona comercial de Montigalà, al nord-oest de la ciutat, on encara s’hi concentra un grup de companys seus mirant de fer que tanquin les botigues que encara romanen obertes. Ens comenta que el Centre Comercial Carrefour, ubicat en aquella zona, no ha obert les seves portes. “Fem pressió als treballadors que no s’han unit a la vaga per que s’hi uneixin en solidaritat amb la gent que es troba en situació d’atur”, ens diu.

La botiga pressionada, Bazar el Regalo, es “rendeix” i comença a abaixar la persiana. El grup de piquets aplaudeix i comença a avançar pel Carrer de Mar, aturant-se davant totes les botigues obertes i seguint el mateix procediment que amb la primera, fins que aquestes tanquen. En un moment donat hi ha un enfrontament entre una treballadora a la qual han pressionat per que tanqués la botiga i una piquet. “Tenemos derecho a trabajar”, els escridassa la primera. “Exacto, TODOS tenemos derecho a trabajar, por eso pedimos solidaridad con los más de 4 millones de personas que están en el paro”, replica la membre de CCOO.

L’Inma i l’Elisabet, les dependentes de la botiga Calzedonia, s’ho miren des del llindar de la porta del seu local, al qual ja han abaixat la persiana en senyal de clausura davant el pas dels piquets. Ens expliquen que volien treballar però han hagut d’interrompre la seva jornada laboral. “A la que els piquets passin de llarg, tornarem a obrir”, ens confessen.

En la mateixa situació es troba la Dolors Osuna, propietària de la joieria Astell: “El nostre és un negoci familiar que, en els temps que corren, prou feines tenim per tirar endavant. De seguida que hem vist els piquets hem tancat per por que ens trenquessin un vidre de l’aparador. Creiem que el dret dels treballadors de decidir si volen o no unir-se a la vaga s’hauria de respectar més”.

El grup de piquets es discuteix amb algú. Es tracta de la Judit, la propietària d’un petit negoci anomenat L’Ungleria del Centre, que aquest matí, en arribar a la feina, s’ha trobat que li havien fet un grafitti a la persiana del local que resa “29-S, VAGA”. Ens explica que un veí ha vist el noi que ho ha fet en el moment de pintar-ho, i quan l’ha increpat preguntant-li “Com saps si aquesta noia farà o no farà vaga?” aquest ha respost “Pobre d’ella que obri, avui”. “El meu és un negoci que està sobrevivint. – ens explica la Judit – Avui no facturo, les noies que tinc contractades han de cobrar igual, i a més m’he de fer càrrec de tornar a pintar la persiana”.

Hi ha dos membres del cos de Guàrdia Urbana que han seguit de prop el grup de piquets tota l’estona, vigilant per controlar possibles aldarulls. Són els agents 449 i 460, i ens atenen amb amabilitat quan ens acostem a parlar amb ells sobre el cas de la Judit. “Hi ha persones que aprofiten situacions d’aquest tipus per dur a terme actes vandàlics com ara fer pintades, trencar aparadors o fer malbé mobiliari urbà. En molts casos no tenen cap vinculació amb els sindicats i molts cops ni tan sols els mou la causa. La Judit té dret a reclamar els danys que ha patit el seu local i l’Ajuntament se’n farà càrrec”. Els preguntem quin poder tenen per protegir el dret de les persones a decidir treballar un dia de vaga, fins on poden actuar. “La nostra funció és vetllar per tal que no hi hagi destrosses ni aldarulls de cap tipus. Vigilem que els piquets no vagin més enllà d’informar la gent de la causa i fer pressió per que la segueixin, si volen; però no poden impedir a ningú entrar o sortir d’una botiga, o trencar res. Davant una situació així, sí que podríem actuar. De moment, però, estan dintre de la legalitat.”

Havent cobert la notícia dels esdeveniments d’aquella zona, ens dirigim a l’estació de trens de Badalona i comprovem que, efectivament, Renfe només ofereix serveis mínims (els trens circulen de 6:30 a 9:30h i de 17 a 20h). L’estació està deserta, imatge molt poc usual un dimecres laborable a les hores centrals del dia. Ens acostem també a les cotxeres de l’empresa local d’autobusos urbans, Tusgsal. També ells s’han adherit a la vaga i ofereixen serveis mínims que en aquell moment del dia no estan actius, de manera que tots els autobusos romanen allà aparcats.

Sortint a pocs quilòmetres de la ciutat, fem una visita a l’Escola Bressol Municipal Les 4 Torres, situada al barri del Bon Pastor de Barcelona. Hi ha, tal com s’exigeix per llei, 6 treballadores prestant serveis mínims, entre personal docent, de neteja i de cuina; per només dues alumnes, les úniques del centre a qui els seus pares han dut a l’escola aquell dia. L’estampa és ben curiosa per ser un dia lectiu: tot està buit i silenciós. Una de les treballadores ens comenta que al Centre Comercial La Maquinista, molt proper a l’Escola Bressol, hi havia problemes a primeres hores del matí. Ens hi acostem i observem que, en principi, ofereix una imatge força tranquila. Parlem amb les dues treballadores de la botiga Natura, que ens expliquen que, efectivament, a primeres hores del matí s’ha viscut un ambient de força tensió degut a la presència de piquets tirant petards i increpant tothom qui intentava obrir la seva botiga, fins al punt que els membres de l’empresa responsable de seguretat del Centre Comercial han impedit l’accés a tothom, per precaució. A hores d’ara, però, la cosa ja s’havia calmat i davant la retirada dels piquets havien pogut obrir la botiga normalment.