Esperes, incògnites i gimnasos

No fa gaires anys que condueixo però ja he tingut temps de tenir algun ensurt al volant. Res greu, per sort, però les dues pinyes que he viscut m’han deixat les cervicals i l’esquena ben tocada. Com que a les mútues on t’envia l’assegurança a fer rehabitació posen més aviat poc interès en què et recuperis i els fills del senyor Ibuprofè deuen anar a la universitat gràcies a la meva col·laboració, fa temps em vaig posar en mans d’un quiromassatgista del qual tenia molt bones referències. La veritat és que em deixava baldada, allò no eren precisament massatges de plaer, però em posava les coses a lloc i durant un parell de mesos em trobava més bé. L’últim cop que ens vam veure – fa més d’un any – em va recomanar que sol·licités una ressonància magnètica perquè, segons em va dir, tenia tots els símptomes d’una hèrnia discal a l’alçada de cervicals.

No entraré a valorar el sistema i el funcionament de la sanitat pública catalana -sobretot després de les famoses retallades- perquè aquest tema mereix una entrada a part, i ben llarga. Només diré que vaig sol·licitar de seguida hora amb la meva metgessa de capçalera per tal que em tramités un volant per a l’especialista, el metge traumatòleg que demanaria la ressonància magnètica. Era finals de juny de 2011, i em van donar la primera visita pel 3 de novembre. Ei, i gràcies. A falta de pocs dies ja per la visita, a mitjans d’octubre, em va arribar una carta a casa amb una nova hora de visita: el dia 9 de desembre. Resulta que el senyor metge havia d’assistir a una conferència aquell dia -vaja-. Casualitats de la vida, el 9 de desembre era al llit amb una forta grip: ni pensaments d’assitir-hi, així que em vaig veure obligada a anul·lar la visita, i em van reassignar al 15 de març. Perquè allò de fer-te un forat la setmana vinent no es pot fer, es veu. Moraleja, que dirien en castellà: mai et posis malalt si tens la sort de tenir hora amb un metge especialista. Millor no et posis malalt mai, així no et posen falta a la universitat ni….bé, tornem al tema, que m’embalo. La qüestió: 9 mesos després de demanar audiència amb l’il·lustre traumatòleg, sa majestat va tenir a bé de rebre’m al seu auster despatx de color verd i blanc ple de paperots.

Estava nerviosa com si m’haguessin de presentar en Carlos Sobera, un Backstreet Boy o en Michel Teló (bé, potser aquest últim no). En entrar, l’home no em va ni mirar -de donar-me la mà o saludar-me ja ni en parlem- i en intentar explicar-li per què era allà em va tallar i em va dir que l’únic que necessitava era enfortir la musculatura, així em sentiria molt millor. Va interrompre’m quan vaig provar d’insistir en el tema ressonància-símptomes d’hèrnia discal (“les ressonàncies no curen!”) i em va enviar a rehabilitació perquè es veu que tinc la columna torta. Em pregunto com ho sabia, si no em va examinar. En realitat, ni tan sols es va aixecar de la cadira. En 2 minuts era a la porta amb un paperet a la mà i la recomanació de buscar un gimnàs on poder fer natació i activitats d’estiraments, en plan pilates. 9 mesos d’espera. 2 minuts de visita. 0 exàmens físics. Solucions dubtoses. 1 hèrnia discal? Incògnita sense resoldre, de moment (seguirem informant).

Com que la bona dona del mostrador on et programen les visites ja em va advertir que abans no rebés la trucada del centre on hauré de fer la rehabilitació passaria moooolt de temps, vaig decidir començar per la part de la natació i l’enfortiment de la musculatura (cosa que sona fatal, per cert). Necessitava un gimnàs a prop de casa o amb lloc per aparcar gratis a la vora, que tingués piscina, màquines d’aquelles que després mai utilitzes perquè et fa entre vergonya i por intentar esbrinar com funcionen al costat d’aquells éssers estranys amb pintes de Rafa Mora; que fessin classes de coses tipus pilates, aeròbic i tal (activitats dirigides, que en diuen) i, si pot ser, que no fos extremadament car.

Nota mental: descobrir què coi és, això de pilates.

Encara no n’he trobat cap que compleixi tots aquests requisits. Sobretot l’últim. Deixant de banda que les matrícules ronden els 100 euros, i després d’haver-me informat dels preus i serveis als gimnasos normals, avui he trucat a un lloc a mig camí entre gimnàs i spa. Demanaven 60 euros al mes per poder fer servir la seva piscina de 15m i -això sí- les seves dutxes supersòniques, amb aromateràpia i cromateràpia, en horari lliure. Llàstima, tenia curiositat.

El gimnàs de la uni seria una gran opció pel seu preu força baix (uns 26 euros al mes), però tots sabem que passats els dos mesos escassos que queden de curs no em desplaçaré a Bellaterra per anar al gimnàs. M’agradaria tenir aquesta força de voluntat, però no la tinc.

També he indagat a un gimnàs del grup Duet, que en teoria es diu així perquè et fan descompte si et matricules en parella. Com que la meva germana també ha de fer natació he pensat “calla, que ens ho farem venir bé!”, però la noia m’ha dit que els preus eren per persona i que era ben igual si érem 2, 3 o 10. Digueu-me curta però no ho entenc. Un altre misteri que he observat és que el gimnàs Duet de Tiana val 6 euros més al mes que el Duet de Badalona, i només hi fan una quarta part de les activitats dirigides que fan a l’altre. Qui m’havia de dir que això d’apuntar-se al gimnàs seria tan complicat.

Resumint: si teniu un copet amb el cotxe, per tonto que sigui, feu-vos mirar les cervicals de seguida. Per la privada, si pot ser. A no ser que vulgueu divertir-vos amb una aventura en plan gimcana on haureu de superar diverses proves fins a conèixer un metge que no us farà ni cas i se us treurà de sobre amb un nou problema disfressat de solució

Advertisements

2 comments

  1. Marsans

    A can Duet Tiana fa poc hi havia matrícula a 5€. No sé si encara està així. Si vols tinc invitacions, vens un dia amb mi i el proves. Val 6€ més, sí, però hi ha la meitat de gent, no hi ha garruleo, i no hi ha llistes d’espera per utilitzar les màquines / activitats dirigides. Yatusabeh ;)!

    • Ostres! Gràcies per la invitació. Vaig mirar a Tiana justament per això, em vaig imaginar que seria més tranquil, el problema és que en els horaris que hi puc anar podria fer poquíssima cosa més que Aiguagym. Al de Badalona, en canvi, fan diverses activitats interessants a hores que em van bé, així que podria triar; suposo que m’apuntaré allà 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: